Els tribunals reafirmen la validesa de l’Ordre de Cultura que declara l’espoliació del Cabanyal. Nou reconeixement judicial a la feina que realitza la Plataforma Salvem el Cabanyal

En la interlocutòria, de 12 de gener de 2012, el TSJ de Madrid reafirma la validesa i el rigor de l’Ordre del Ministeri de Cultura en què es declarava que el Pla del Cabanyal produeix espoli.

El febrer de 2010 l’Ajuntament de València va presentar Demanda d’Execució de Sentència davant el TSJ de Madrid a partir del qual es pretenia una resolució que anul·lés l’Ordre del Ministeri de Cultura/3631/2009 de 29 de desembre (BOE de 8 de gener de 2010). Els motius que es van plantejar davant el TSJ de Madrid són els que tants vegades s’han intentat validar, pel govern municipal, davant la premsa i l’opinió pública, és a dir:

• Que no hi ha tutela superior de l’Estat pel que fa al patrimoni del Cabanyal i, conseqüentment, al PEPRI.
• Que el Ministeri de Cultura no va consultar a l’Administració municipal en el procés d’execució de sentència del Tribunal Suprem a partir del qual es resol positivament el procediment per espoliació del CONJUNT HISTÒRIC del Cabanyal-Canyamelar.
• Que l’Ordre no estava motivada amb informes tècnics.

Doncs bé, després de la detinguda lectura i estudi en profunditat de la interlocutòria del TSJ de Madrid s’arriba a la conclusió del equivocats que estan els que assessoren jurídicament al nostre govern municipal, ja que la interlocutòria desmunta una a una totes les argumentacions exposades a la Demanda d’Execució de Sentència de l’Ajuntament de València. La interlocutòria del TSJ de Madrid demostra que:

1. Referma la validesa i rigor amb què es va treballar des del Ministeri de Cultura.
2. Es confirma que sí que hi ha tutela superior de l’Estat, pel que fa a vetllar pel patrimoni existent en el Conjunt històric del Cabanyal-Canyamelar.
3. Que l’Ordre Ministerial es va dictar per qui l’havia de dictar segons es raona en els FONAMENTS DE DRET (Primer punt 5) de la interlocutòria, i que la querella de l’alcaldessa contra la ministra Ángeles González-Sinde va ser una barbaritat i una sortida de to. Ja ho va demostrar en el seu moment la inadmissió a tràmit per part dels tribunals de justícia.
4. Que contràriament al que diu l’Ajuntament i el Govern valencià, sí que van ser escoltats en el procediment d’elaboració de l’Ordre Ministerial que declara espoliació. Ja que la interlocutòria del TSJM deixa ben clar que van tenir audiència i enviar els seus informes en el tema, igual que la resta de les parts personades enviem i vam proposar els nostres.
5. Que la motivació de l’Ordre és irreprotxable, precisa i rigorosa.
   

   Y aunque los informes técnicos jurídicos reseñados provenientes del Ayuntamiento y de la Junta de Gobierno del Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia son desvirtuadores del expolio, sin embargo la mayoría de los informes (…) apoyan de manera rotunda los amplios y exhaustivos informes procedentes de los Arquitectos de la Inspección de Patrimonio de la Conselleria de Cultura Valenciana, de la Sindicatura de Greuges, (…) FONAMENTS DE DRET (pàgina 17 de la interlocutòria)

Així és que queda demostrat per l’alt tribunal que, per elaborar l’Ordre, es va seguir el procediment que marca el Reglament de la Llei de Patrimoni, i es van tenir en compte pel Ministeri de Cultura (es detallen la gran quantitat d’informes que es sol·licitar en FONAMENTS DE DRET, punt segon, página15 de la interlocutòria. Entre ells un informe del Consell Superior d’Arquitectes d’Espanya que considera que l’aplicació del PEPRI comportaria l’espoli del BIC), una gran quantitat d’informes tècnics, de persones i organismes molt solvents en matèria de patrimoni artístic.

Volem ressaltar una vegada més que el Ministeri de Cultura va dictar l’Ordre no per fastiguejar a una administració local, sinó perquè l’hi havia ordenat el Tribunal Suprem, en confirmar la sentència del TSJ de Madrid i es va fer amb el màxim respecte a les institucions competents en Patrimoni i amb el màxim respecte a les lleis.

Davant d’aquest Auto judicial, des de la Plataforma Salvem El Cabanyal – Canyamelar – Cap de França volem, un cop més, fer una crida al consens social ja que l’Administració Local convoque una reunió a totes les parts interessades en el desenvolupament del Cabanyal i de la ciutat de València per a replantejar d’una vegada per totes el futur del nostre barri. Sabem que amb el futur del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França ens juguem una part important, molt important, del futur de tota la ciutat i l’única forma de trobar una ràpida solució és que l’Administració municipal compte amb els veïns, amb els partits polítics a l’Ajuntament, altres forces socials i sindicals representatives de la ciutadania de València.

La fallida de les arques valencianes aconsellen ara més que mai la via de la rehabilitació, perquè aquesta crea llocs de treball de forma immediata i moviment econòmic, al contrari que l’expropiació, que li costa diners a l’Ajuntament i retarda la solució.

S’adjunta AUTO del TSJ de Madrid complet S’adjunta LICITE de la Demanda d’Execució de Sentència que interposar l’Ajuntament de València al febrer 2010

Atentament, Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França

[Traducción al castellano]